Monday 22 de November de 2010, 00:57:01

Aquell vespre havia anat a dormir nerviós i al matí m’havia aixecat d’una revolada. Anava a escalar per primer a vegada! Mentre el meu pare em feia un as de guia a la cintura amb la corda de cànem mestre jo veia aquella immensa paret. Érem al peu de la Normal de la Portella Petita un dia de tardor del 1968 tota una colla tot participant de la Sortida de Veterans del GEDE. Per una banda recordo la por a l’hora del ràpel amb el sistema Dülfer, i per l’altre el regust que aquella escalada em va deixar i que fa que segueixi escalant.

Em seguir portant a la muntanya. Escalàvem a Montserrat, Pedraforca, Pirineus i Alps, fins que un infart va fer que deixés l’escalada, però l’hi agradava de saber que fèiem mon germà i jo per les parets, tot explicant-nos petites-grans aventures de la seva època.

Fa anys que li vaig demanar que escrivís aquelles anècdotes d'escalada, però ell sempre s'hi va negar: de com van descobrir els seus pares que escalava a l’arribar amb el cap obert per la caiguda d’una pedra, de la segona a la Panxa del Bisbe sense cap assegurança i fent reunió a un forat encastant els peus al sostre de la balma per fer oposició, del ràpel a l'Ou de Colom un per cada banda per que no hi havia instal·lació de ràpel, de la cremallera que va fer al Lloro i que un trista pitonissa de 3cm el va aguantar, un descens amb esquis del Nou Creus en calçotets de la calor que feia,...

Divendres morí Josep Vallès Garreta, mon pare, pioner de l'escalada, l'alpinisme i l'esquí al nostre país. Ell em va ensenyar a estimar i respectar la muntanya, l’escalada, l’esquí de muntanya, Montserrat, Pirineus, Alps,...

Descansa en pau