sábado 5 de abril de 2008, 21:34:12
RELATO
|
6 Comentarios
|
524 visitas
Poc podía imaginar aquest matí que aniría a escalar a la tarda ni amb quí.
Tot ha començat amb una trucada casual a casa dels meus pares on hi era mon germà dinant...
"...anem a escalar aquesta tarda?"
"d'acord, pero haig de passar per casa, a deixar la canalla i agafar el material,..."
"tranqui, en un quart, soc aquí" Quan hi arribo, sorpresa, el pare s'ens afageix a l'excursió.
Sobre la marxa decidim anar a Banyadores, i fent una ullada a la nova guía del Maresme (gracies Mohawk, en feia falta una!) decidim anar al sector Amazonia, amb la sospita que tenía de passar alguna cosa...
...ara fa uns 19 anys, en Josep Vallès estava fent la Civis-Genís al Pedra. Dos dies mes tard un atac de cor el va apartar de tot esforç i, naturalment, de l'escalada. Va ser dur. Jo havía començat a escalar amb ell quan tenía 7 anys. Amb ell havía fet les meves primeres ascencions als Alps. Amb ell vaig fer les primeres travesses amb les pells als esquis... Alguna que altre vegada semblava que volía tornar a provar d'escalar, pero a l'últim moment es feia enrera...
...ara, desprès de 19 anys, ens diu que es posa els "seus" gats, uns Calma (els primers gats "nacionals", del començament dels 80!), que li deixem un talabard, i que ho vol provar...
...I aquí el teniu, amb 77anys, fent l'Esperó Laia! Al baixar, amb un somriure d'orella a orella, semblava que s'havía rejovenit...

...i diu que quan hi tornem...
A vegades hem de superar pors, temors, fins i tot prohibicions, per aconseguir un bocí de feliçitat. Malgrat tot el que pugui passar desprès, aquest bocí de felicitatat ens farà enfrontar l'endemà amb un somriure.
A tú, pare.
Enviado por Gatta el domingo 6 de abril de 2008
Enviado por Gatta el domingo 6 de abril de 2008
Enviado por Karles el domingo 6 de abril de 2008
Enviado por Gemma el lunes 7 de abril de 2008
Enviado por Miquel el viernes 11 de abril de 2008
Enviado por Chabi el lunes 28 de julio de 2008
Añadir nuevo comentario