Malgrat les previsions, ja ens ho habÃem plantejat; si no plou, anirem a fer una col·lectiva familiar al Cavall Bernat de St Llorenç. I no tan sols no ha plogut sino que, HA SORTIT EL SOL!
Tinc el mal costum de despertarme d'hora -segons com es miri, es clar-, i desprès d'aguantar-me les ganes una estona, he anat despertant a tota la familia coneixedor que li costa molt de començar a rutllar. Per fÃ, a les 9:45 arrenquem el cotxe vers St. Llorenç del Munt.
Objectiu: Fer-nos la "afotu" al cim Cavall Bernat tots junts.
Arribem al peu del Cavall. Estem sols i el terra està tot humit de les plujes de dissabte. Portem un 70 de 10.2 i 2 60 de 8.2 permirar de pujar tots lo mes rà pid possible.
Começo jo amb el 70 per la via Normal. Feia 20 anys que no hi venÃa. Cap problema: el diedre de dalt, desprès de la reunió intermitja hi han 3 escarpes molt ben posades. Sembla que ho han reequipat. Un cop feta la reunió, l'Uri, el ganapia, s'encorada a mitja corda i puja. S'encalla una mica al pas pero s'en surt i arriba al meu costat. El segueix en Kitus -promet aquest nano-. Ell porta al darrera les 2 cordes de 60. Puja volant i no triga a fer-nos companyia. Recupero els 60's per que pujin l'Ona -la menuda-i l'Isa -la mestressa- a la vegada. Vaig sentint com l'Ona remuga: "vull baixar", "estic cansada", "es que es molt amunt...",... mentres no s'atura. L'Isa al seucostat la controla i l'anima. El pas clau li costa un poc (es menuda i es fica massa endins) pero al final arriben totes dues al nostre costat.
TOTS SOM AL CIM!
De vegades es dificil fer coincidir els desitgos de tots els menbres d'una familia, mes si en son 5, no a tothom els hi entusiasme escalar i la petita té 5 anys. Pero avuà sembla que els Deus ens han sigut favorables en tot i hem fet página en el nostre llibre personal.