Monday 22 de November de 2010, 00:57:01

Aquell vespre havia anat a dormir nerviós i al matí m’havia aixecat d’una revolada. Anava a escalar per primer a vegada! Mentre el meu pare em feia un as de guia a la cintura amb la corda de cànem mestre jo veia aquella immensa paret. Érem al peu de la Normal de la Portella Petita un dia de tardor del 1968 tota una colla tot participant de la Sortida de Veterans del GEDE. Per una banda recordo la por a l’hora del ràpel amb el sistema Dülfer, i per l’altre el regust que aquella escalada em va deixar i que fa que segueixi escalant.

Em seguir portant a la muntanya. Escalàvem a Montserrat, Pedraforca, Pirineus i Alps, fins que un infart va fer que deixés l’escalada, però l’hi agradava de saber que fèiem mon germà i jo per les parets, tot explicant-nos petites-grans aventures de la seva època.

Fa anys que li vaig demanar que escrivís aquelles anècdotes d'escalada, però ell sempre s'hi va negar: de com van descobrir els seus pares que escalava a l’arribar amb el cap obert per la caiguda d’una pedra, de la segona a la Panxa del Bisbe sense cap assegurança i fent reunió a un forat encastant els peus al sostre de la balma per fer oposició, del ràpel a l'Ou de Colom un per cada banda per que no hi havia instal·lació de ràpel, de la cremallera que va fer al Lloro i que un trista pitonissa de 3cm el va aguantar, un descens amb esquis del Nou Creus en calçotets de la calor que feia,...

Divendres morí Josep Vallès Garreta, mon pare, pioner de l'escalada, l'alpinisme i l'esquí al nostre país. Ell em va ensenyar a estimar i respectar la muntanya, l’escalada, l’esquí de muntanya, Montserrat, Pirineus, Alps,...

Descansa en pau

añadir nuevo comentario

Wednesday 28 de April de 2010

Escalada al Roc Punxut per la via Normal (10m/4c)

entrada completa

Tuesday 27 de April de 2010, 23:50:17

Al Gener vaig llegir un post que em va descobrir una agulla arrivant a coll de Port que m'havía passat desaperçabuda a vora de la carretera -com que quasibe sempre condueixo, miro la carretera-: Roc Punxut (toponímia confirmada amb la gent del pais). No deix de ser una "anècdota" dins del paisatge pero es ven visible des de tot arreu. Des d¡aleshores he tingut ganas de pujar-hi.

Aprofitant l'anada a Port del Compte amb uns amics a endrepar pels descosits, els hi varem proposar d'obrir la gana escalant un poc (ells mai havien escalat avants) i si van volguer apuntar.

Varem fer la Normal, de 10m, segons la ressenya 4c, pero estic d'acord amb en Llorenç (autor del post original) que la placa final es un bon 5b on s'han d'anar escollint les preses perque tot salta. Reunió al cim a una escarpa falcada amb un pitó en un troç de roca que sembla esmicolat pero que aguanta. Hi varem deixar una baga nova i un mailló de reforç. De tota manera es pot llaçar tot el "cim" amb una baga de 2,50m si no hi confies prou.

En definitiva, una escalada per nostàlgics pero que per passar una bona estona i fer quelcom diferent (sobretot si et va l'aventura) et deix un bon gust de boca. 

Álbums de Fotos relacionados:

• Roc Punxut (Solsonès) Via Normal.

añadir nuevo comentario