Friday 30 de November de 2007, 00:37:14

...es que feia fred...

Diumenge. Son 2/4 de 10 i el termòmetre del cotxe marcaba 4ºC. He convençut a nom germà per fer la Sol Solet i tornar a dinar a casa. Pel camí m'he despistat: feia... 14 anys! que no anava a Can Jorba i l'últim cop va ser amb BBT. Al arribar al Joc de l'Oca preguntem pel peu de vía: "on son aquells..." i ens hi posem al darrera.

Disfruto del 1er llarg -literalment- tot pensant que no patina tant com diu la ressenya, que hi han mes xapes i que em sembla que es mes llarg. A la reunió la cordada del davant em diuen que la Sol Solet es "...aquella d'allà...". Total: som a la Bego. No passa res. Decidim continnuar per l'Escabrolini per allò d'anar cadescú pel seu camí i en Xavi tira amunt. Tot just desprès de fer-li la foto quasi s'en va avall: se l'hi a sortit l'espatlla de lloc i se la torna a possar. Es el tercer cop que li passa escalant amb mí. Mentres es queixa li dic de baixar i tossut com ell sol -ve de familia- continua fins la reunió. Ell insisteix de pujar, pel que passo de tot continuant per la Bego per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba pel diedre del darrera. Al rapelar hem de fer cua: unes 6 cordades s'escampem per aquest pany de paret. Malgrat tot hem disfrutat de l'escalada. Hem de tornar-hi.

En Xavi just avants de l'ensurt	al 2ón llarg...de l'Escabrolini